El 1869 Antoni Gaudí es traslladà a Barcelona i es va inscriure com a alumne lliure a l'Institut d'Ensenyament Mitjà per cursar les assignatures elements de física i història natural. Estudià a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i, a partir del 1873, es preparà per accedir a l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, de la llotja barcelonina, i hi obtingué el títol oficial d'arquitecte el 1878.

Va fer diversos treballs per a La Obrera Mataronense, la primera societat cooperativa obrera d'Espanya. Paral·lelament, i per pagar-se els estudis, treballà com a delineant del mestre d'obres Josep Fontserè, que aleshores urbanitzava el Parc de la Ciutadella. Durant aquells anys va escriure un conjunt de notes conegudes com el manuscrit de Reus.

A partir del 1876 Gaudí treballà com a delineant del seu professor Leandre Serrallach i, poc després, amb l'arquitecte Francesc de Paula del Villar en l'execució de diversos dibuixos per a l'absis i el cambril de la Mare de Déu de Montserrat, obra que s'inaugurà el 1887.