Des de l'any 1914, Gaudí es dedica exclusivament a construir el Temple Expiatori de la Sagrada Família, fet que explica que no hi hagi altres treballs importants en els darrers anys de la seva vida. S'hi implica tant que arriba a residir als darrers mesos a tocar del seu obrador, un espai situat al costat de l'absis dedicat a taller de maquetes a escala, projectació de dibuixos, realització de dissenys, estudi d'escultures i espai per a preses fotogràfiques, entre d'altres.

El 1911 projecta la façana de la Passió i el 1923 la solució definitiva de les naus i cobertes. Les obres, però, avancen lentament, i sobre aquest fet Gaudí diu: "No és de doldre que jo no pugui acabar el temple. Jo em faré vell, però d'altres vindran rere meu. El que s'ha de conservar sempre és l'esperit de l'obra, però la seva vida ha de dependre de les generacions que se la transmeten i amb les quals viu i s'encarna".

El 30 de novembre de 1925 s'acaba la construcció del primer campanar de la façana del Naixement, dedicat a Sant Bernabé, de 100 m d'alçària. Aquest és l'únic que Gaudí veu construït, ja que el 10 de juny de 1926 mor a conseqüència d'un tràgic accident ocorregut tres dies abans, en ser atropellat per un tramvia. El dia 12 és enterrat a la capella del Carme de la cripta del Temple Expiatori de la Sagrada Família, on encara avui reposen les seves despulles.

Durant tots aquells anys, per poder executar el projecte, havia col·laborat amb Gaudí un nodrit grup d'arquitectes, dibuixants, escultors i modelistes. Entre els arquitectes destaquen Francesc Berenguer, Joan Rubió, Domènec Sugrañes, Josep Maria Jujol, Josep Canaleta, Francesc de Paula Quintana i Vidal, Josep Francesc Ràfols, Cèsar Martinell, Isidre Puig i Boada, Lluís Bonet i Garí, Francesc Folguera i Joan Bergós. Pel que fa als dibuixants, hi havia comptat Ricard Opisso, i amb relació a l'escultura, Llorenç Matamala, Joan Flotats, Joan Matamala, Carles Mani i Pau Badia. Entre els constructors, cal destacar Agustí Massip i Brassó; de la serralleria, se n'ocupava Joan Oñós; dels elements ceràmics, l'empresa Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat; de la fusteria, Jaume Munne; i de la forja, els germans Badia.