|
Va ser la primera pedra emprada en la construcció del temple i la més emblemàtica. A l'exterior, la pedra de Montjuïc domina el conjunt, des del pessebre de pedra a la façana del Naixement, que es diu que és el més gran construït en pedra, fins a les columnes inclinades de la façana de la Passió. A l'absis hi ha les agulles esculpides com les espigues de les gramínies que creixien a l'entorn del temple, i també a les torres, que s'aixequen per damunt del 100 m d'alçària, i les torres dels evangelistes, que s'han iniciat a partir del 2006. Se sap que ja s'explotava en època romana. Per raons urbanístiques es van tancar les pedreres de la muntanya a la segona meitat del segle xx. Des d'aleshores el temple utilitza encara el gres de Montjuïc procedent d'enderrocs, donacions i reserves de material. Aquesta pedra és un gres d'una gran duresa. És una roca sedimentària detrítica siliciclàstica. Mineralògicament està formada per grans angulosos de quars, feldspat, fragments de roques (principalment metamòrfiques i granítiques) i minerals minoritaris, com moscovita, turmalina... Pel que fa a la textura, els grans estan units amb ciment silici microcristal·lí. Aquesta roca, en general, es pot classificar com un gres silici o una litarenita silícica, atès que conté una elevada proporció de grans lítics. PEDRES UTILITZADES PER GAUDÍ PEDRES UTILIZADES FINS A L'ACTUALITAT CLASSIFICACIÓ PROPIETATS DE LA PEDRA PEDRA DE MONTJUÏC TEXTURES DE LA PEDRA |
 |
 |
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||