PUNTS DE VISTA ÒPTIMS

El temple es troba situat en una zona que al segle xix, quan es va començar a urbanitzar, estava allunyada del centre històric de la ciutat, només amb camps de conreu i molt poques cases. La parcel·la on s'aixecà el temple està inscrita en un quadrat d'illa de cases de l'Eixample, la coneguda quadrícula o trama urbana que ideà Ildefons Cerdà el 1860. La parcel·la està limitada pels carrers de Mallorca, Marina, Provença i Sardenya. El 1905, quan l'urbanista Lleó Jaussely projectà el seu Pla d'Urbanització de la Ciutat, un pla d'enllaços conegut com a Pla Jaussely, demanà a Gaudí que fes una proposta sobre els voltants del temple per incloure-la dins el seu projecte. Gaudí, per tal que es pogués tenir una visió correcta del temple i de les seves parts principals, i que fos possible contemplar el conjunt de volums i masses amb tota la seva expressivitat, va idear els «punts de vista òptims», és a dir, les distàncies i perspectives aconsellades per a una visió correcta. En fou el resultat una estructura lliure de construccions en forma d'estrella, d'aquí prrové el concepte de «planta estrellada». Va fer un primer model de vuit puntes que resultà ideal però excessivament car, atès que la quantitat de sòl que calia adquirir encaria molt el projecte. Per això, Gaudí va fer una segona proposta, més limitada i ajustada a les possibilitats de l'Administració local d'aleshores. L'estructura tenia novament forma d'estrella, ara de quatre puntes i amb quatre punts de vista diferents que permetien veure les quatre façanes. L'any 1907, Jaussely incorporà la solució proposada per Gaudí al seu Pla d'Urbanització de la Ciutat, malgrat que no es va seguir. Posteriorment, el 1916, l'Ajuntament de Barcelona tornà a demanar a Gaudí noves propostes i un càlcul de la despesa que suposaria l'adquisició de solars amb vista al nou Pla General d'Urbanització de la Ciutat del 1917. Gaudí presentà les seves noves plantes estrellades, signades a l'octubre del 1916 i a escala 1:2.000. L'Ajuntament de Barcelona no va dur a terme cap dels projectes proposats per Gaudí, però obrí una via en diagonal des de l'Hospital de Sant Pau fins a l'absis del temple. Aquesta solució agradà a l'arquitecte perquè coincidia, gairebé, amb un dels punts de vista que proposava. Aquesta via va rebre el nom d'avinguda de Gaudí. El 1928, dos anys després de la mort de Gaudí, s'urbanitzà una gran plaça davant la façana de la Passió, anomenada plaça de la Sagrada Família, i l'any 1980 se'n creà una segona davant la façana del Naixement, que du el nom de plaça d'Antoni Gaudí. A la dècada dels anys setanta es construí un edifici particular davant la façana de la Glòria, espai on Gaudí havia previst de construir-hi la gran escalinata d'accés al temple. L'actual pla urbanístic de Barcelona preveu deixar un espai lliure de seixanta metres d'amplària a la part central de les dues illes de cases que separen la façana de la Glòria de l'avinguda Diagonal.